Moralets-Baserca: Un colós hidroelèctric

Una obra d’enginyeria titànica. Un repte ple de desafiaments tècnics. L’orgull de la Empresa Nacional Hidroeléctrica del Ribagorzana. Així es podria definir el complex hidroelèctric format per la central reversible de Moralets-Llauset i la central de Baserca.

Per a cobrir les puntes de demanda i absorvir l’excedent nocturn de les nuclears, les centrals de regulació es convertien en projectes necessaris sobre la xarxa elèctrica. Així poc més tard, Fuerzas Eléctricas de Catalunya (FECSA) s’embarcava en una altra obra faraònica a la Vall Fosca amb la construcció d’una central reversible d’una mica més de 400MW, la Sallente-Estany Gento, i a la ENHER no li va fer por impulsar un tità sota les muntanyes a cavall de les províncies de Huesca i Lleida. Es clar, cal dir també que disposar dels recursos de l’Estat via el Instituto Nacional de Industria (INI) devia ser un manantial molt tranquilitzador en una obra pressupostada en 30.000 milions de pessetes de l’any 1979, gairebé 200 milions d’Euros de l’època, i que segons males llèngües en va acabar costant gairebé el doble per culpa de la fluctuació monetària a resultes de crèdits realitzats en dòlars americans. Com a curiositat, si algú vol calcular quin seria l’import de la inversió traslladat a l’any 2013, només ha d’incrementar el cost en un 628%.

La construcció del sistema Moralets-Baserca parteix d’un Reial Decret de l’any 1975 on es proposava al sector elèctric l’explotació d’un ampli nombre d’embassaments. Uns dels aprofitaments eren els de Moralets (riu Llauset) i el de Baserca (riu Noguera Ribargorçana) que van ser atorgats en concessió a la ENHER.

Vista general del sistema Moralets-Baserca

Vista general del sistema Moralets-Baserca   (La Vanguardia 1979)

Si bé la previsió de construcció tenia com a període els anys 1977-1983, les obres van iniciar-se l’any 1978 i la posada en marxa no va ser fins a finals de l’any 1985, tot i que amb alguns problemes tècnics. 8 anys literalment de picar pedra i abocar ciment.

Els embassaments de Llauset i Baserca són l’aliment de les dues centrals. En el cas de Llauset, va caldre la construcció d’una presa per incrementar la seva capacitat de petit llac natural fins a una reserva d’aigua de 15 Hm3 capaç de subministrat fluid a la central durant una setmana. Així, es va construir una singular presa de bòveda de 78’5 metres d’alçada a una alçada sobre el nivell del mar de 2189 metres, tancant una vall amb una imatge increïble després d’abocar 243.000 metres cúbics de formigó.

Presa de Llauset

Presa de Llauset

Img0010-XL

Les aigües turbinades a la central de Moralets desguassen a l’embassament de Baserca, que compta amb una presa de dimensions encara majors . Així, la paret abovedada de Baserca s’alça 89’5 metres sobre els seus ciments i crea una reserva d’aigua de 20’8 Hm3 contigus a la petita població de Bono.

La presa de Baserca permet reaprofitar l'aigua turbinada a Moralets

La presa de Baserca permet reaprofitar l’aigua turbinada a Moralets

Però deixant de banda construcció dels dos embassaments, obres prou destacables per si mateixes, és la Central de Moralets la que mereix un capítol apart per les seves característiques constructives.

809 metres de desnivell separen el punt d’entrada d’aigua a Llauset fins a les turbines de la central de Moralets instal·lades a una distància de 4,7 quilómetres. Per accedir a la part superior de la infraestructura, formada per la Presa i la Cambra de Vàlvules, va caldre construïr una carretera d’accés de 17 Km. Gairebé en el seu punt més alt, aquesta carretera es bifurca en dos. Cap a l’oest, es troba el túnel d’accés a la presa, de 1.450 metres de longitud. Un túnel que durant l’època hivernal roman amb les seves portes segellades i a que a l’estiu escurça el camí dels excursionistes fins a l’embassament.

Entrada al túnel que condueix a la Presa de Llauset

Entrada al túnel que condueix a la Presa de Llauset

Vista de l'interior del túnel

Vista de l’interior del túnel

Si a l’anterior bifucarció en canvi agafem el camí est, ens trobarem el pas barrat per les portes que donen accés a un altre túnel de 1.100 metres, aquest sense il·luminar i amb diversos desviaments interiors.

És al final del túnel, quan arribem a un enorme replà on de forma majestuosa s’alça la canonada forçada i la vàlvula de tall. És una imatge impressionant. És en aquest punt on una galeria de pressió de 3.700 metres de longitud i 4’9 metres de diàmetre dona pas al metall de la canonada forçada de 1.015 metres i un diàmetre  de 2’85 metres que descendeix per l’interior de la muntanya en un angle de 45% fins a la central. Entremig, per descomptat, la xemeneia d’equilibri, destinada a evacuar l’aire existent a l’interior de la canonada quan aquesta s’ha d’omplir després d’un buidatge accidental o per necessitats de manteniment, que treu el cap per sobre la muntanya en un pou de 170 metres de longitud i 4 metres de diàmetre.

Tot i que no està indicat al gràfic original, per les explicacions rebudes, existeix un pas entre els dos túnels, puc suposar que per sobre de la galeria de pressió, i que permet accedir des de la central a la presa de Llauset en cas de necessitat quan a l’hivern és impracticable l’accés per carretera. És així que a més, és deixa un vehicle dins el túnel per poder-se desplaçar…aixó sí, després d’haver pujat pels esglaons paral·lels al recorregut de la canonada forçada, un excerci considerable per a gent en bona forma.

Però la megaconstrucció no s’acaba a les galeries superiors. La pròpia caverna de la central n’es un altre exemple.

Accés a la Central de Moralets

Accés a la Central de Moralets

Una relativament discreta construcció exterior no dona idea del que podrem trobar a l’interior. Un altre quilómetre de túnel excavat en els budells de la muntanya ens separen de la central. Adjunt a aquest túnel de circulació, hi ha també una galeria de drenatge i una galeria de cables, apart d’una galeria de baixa pressió per evacuar l’aigua fins a l’embassament de Baserca.

Les dimensions de la caverna són impressionants. Poder aparcar el vehicle a l’interior ja n’es una mostra. La nau principal té una alçada de 18 metres, una amplada de 15 metres i una longitud de 70 metres. A més, hi ha uns braços paral·lels de dimensions similars destinats a allotjar els primers transformadors de cada grup generador-bomba i, les vàlvules de tall de cada turbina.

Vista de la caverna principal d'excitatrius

Vista de la caverna principal d’excitatrius

Canonades forçades amb les corresponents vàlvules de tall

Canonades forçades amb les corresponents vàlvules de tall

La central disposa actualment de tres grups generadors de 82 MW (MVA, per ser exactes), a una velocitat de rotació de 750 rpm fabricats per la General Eléctrica Española. La capacitat d’impulsió com a bombes és de 9.200 litres per segon per cada grup. Per a poder vèncer l’enorme pressió, el procediment implica fer funcionar les bombes amb les vàlvules de pas tallades per anar obrint-les poc a poc i donar pas a l’aigua des de l’embassament inferior de Baserca fins al superior de Llauset. Sembla ser que problemes de funcionament amb aquest procés van retardar la posada en marxa de la central , tal com l’any 1985 sortia reflexat a La Vanguardia en una nota. La canonada forçada va necessitar de treballs de reforma l’any 2000 per solventar unes filtracions que arribaven als 350 litres d’aigua per segon.

El disseny de la caverna es va fer pensant en la futura instal·lació d’uns altres tres grups generadors, que augmentarien la potència de la central fins més enllà dels 400 MW. Aquesta idea va quedar aparcada fins fa un parell d’anys on s’havien iniciat les obres per instal·lar no tres sinó dos grups de 200 MW cadascun amb la seva corresponent canonada forçada.  Finalment, per les notícies que tinc, les obres també han quedat aturades “sine die”.  Sota els mateixos criteris de previsió, la línia elèctrica que parteix de la central fins a Pont de Suert, opera a 220 kV, però està dissenyada per poder-ho fer a 400 kV, que seria una tensió més adient després d’un increment de potència.

Però encara ens queda la Central de Baserca. L’aigua enviada per la central de Moralets ajuda a omplir l’embassament de Baserca, que compta també amb aportacions naturals com a complement. Aquest embassament no només serveix com a reserva per al bombeig, sinó que proporciona cabal a la capçalera del Noguera Ribagorçana, i es pot aprofitar per ser returbinat a la central ubicada al peu de la presa de Baserca que amb un salt net de 117’78 metres i un cabal de turbinat de  6 mil litres per segons, fa moure una turbina que genera 5 MW potència.

Grup generador de 5 MW de la Central de Baserca

Grup generador de 5 MW de la Central de Baserca

Oficialment, el cost d’inversió tot el complex va ser de 38.000 milions de pessetes (mes de 200 M€), això sense comptar divises o interessos. Només els darrers 12 milions d’euros es van demanar al Banc Europeu d’Inversions a un tipus d’interes de l’11’5% a retornar en 20 anys.

Com a resum, l’obra va requerir més de 700 treballadors , es van obrir 20 kilómetres de carreteres, 3 kms. de túnels, 5 viaductes i la construcció d’un telefèric des de la zona de la presa de Baserca fins a la cambra de vàlvules.

I si voleu alguns detalls tècnics més, no oblideu de descarregar-vos el fulletó informatiu que va editar la pròpia ENHER.

Anuncios

4 pensamientos en “Moralets-Baserca: Un colós hidroelèctric

  1. Genial article! Recordava l’existència d’una central de bombeig per la zona. I sense saber-ho vaig visitar Llauset l’altre dia i és bastant impresionant. Després de cercar a google i trobar aquesta entrada sense volguer-ho tot ha lligat! Bona feina!

  2. Buenos días:
    Me ha hecho mucha ilusión ver esta obra porque mi padre trabajo en ella, desde el principio lo hemos estado viendo y recordando. Fue una Ute Auximan, (Auxini- Agroman), tenemos parte de las fotos como se construyo, y descripción. Al ver mapa de la foto me ha estado explicando.
    Las oficinas estaban en Aneto.

  3. Buenos días:
    Me ha encantado leer el articulo porque mi padre trabajo en esa obra fue a principios, conoce todo proceso. Pertenecía a Agoman se realizo junto con la UTE AUXIMAN, ( Agroman y Auxini). Lo hemos comentado visto fotos, nosotros tenemos de los comienzos.
    Saludos

  4. ESTE COLOSO FUE DISEÑADO EL AÑO 1968 POR EL DEPARTAMENTO DE OBRAS Y MONTAJES DE ENHER QUE DIRIGIA EL INGENIERO JOSE PEDRAGOSA A INSTANCIAS DEL ENTONCES DIRECTOR TECNICO GENARO MILLET
    ME CORRESPODIO A MI HACER LOS ESTUDIOS ECONOMICOS DE LA INVERSION LO QUE LLEVO A LA CONCLUSION DE LA RENTABILIDAD DE LA MISMA A PARTIR DE LA REALIZACION DE UN EQUIPAMIENTO DE 600 MW / QUE SON LOS PREVISTOS EN LA ACTUAL AMPLIACION EN CURSO POR PARTE DE ENDESA )
    LAS PRESAS CONSTRUIDAS ( QUE PERMITIRIAN EQUIPAR HASTA UNOS 1200 MW , SEGUN ESTUDIOS REALIZADOS POR EL INGENIERO JN BUIL SANZ ) PERMITEN UN BOMBEO MIXTO CON ACUMULACION DE AGUA A BOMBEAR EN HORAS VALLE TANTO DIARIAS COMO DE SABADOS/ DOMINGOS
    LA CAVERNA DE LA CENTRAL DSIPONE DE UN ESPACIO YA EXCAVADO CAPAZ PARA ALBERGAR LOS DOS NUEVOS GRUPOS PREVSITOS DE 200 MW CADA UNO
    COMO OBRA CIVIL ES PRECISO TERMINAR LA AMPLIACION DE LA CHIMEENA DE EQUILIBRO ( YA INICIADA)
    UNA NUEVA TUBERIA FORZADA ( LA GALERIA HORIZONTAL DESDE LA PRESA SUPERIOR YA DISPONE DE CAPACIDA PARA LOS CAUDALES PREVISTOS DEN LA AMPLIACION
    TAMBIEN SERA NECESARIO HACER UNA NUEVA CONEXION HIDRAULICA ENTRE LA CENTRAL Y EL EMBALSE INFERIOR

    LA OBRA ES DE ALTA RENTABILIDAD
    NO ES POSIBLE ENCONTRAR EN ESPAÑA UN NUEVO BOMBEO DE ESTAS CARACTERISTICAS QUE PRECISA TAN SOLO DE UNOS 150 MILLONES DE € DE INVERSION

    LA LINEA DE EVACUACIO UN DC A 220 KV MORALETS-PONT DE SUERT-POBLA DE SEGUR-RUBI TIENE CAPACIDAD PARA TRANSPORTRA LOS 600 MW SI SE REALIZA UN REFUERZO PREVISTO POR REE QUE ES SU TITULAR
    ENDESA HA PARALIZADO LA OBRA DE AMPLIACION DESPUES DE ADJUDICAR LA EJECUCUION DE LA OBRA CIVIL Y LA COMPRA DE LSO EQUIPOS EN ESPERA DE QUE EL GOBIERNO DE ESPAÑA ESTABLEZAC UN SISTEMA DE RETRIBUCION DE LA ENERGIA
    ANTONI TAHULL
    INGENIERO INDUSTRIAL
    AUTOR EN 1968 DEL ESTUDIO DE VIABILIDAD DEL COMPLEJO HIDROELECTRICO M,ORALETS-BASERCA
    VALL DE BOI 15 DE SEPTIEMBRE DE 2017

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

Conectando a %s